Com es fa
Kitomo és una sèrie creada i dirigida per Mario Hernández. El concepte, el món, cada racó del taller i cada versió final els decideix ell, i les seves decisions queden registrades amb data.
Un taller fet de codi
Tot el taller està construït en 3D com un espai continu, amb codi a Blender: la geometria, els materials, la física del rodolament, els mecanismes, la llum i la càmera.
La bola fa un sol recorregut per episodi, i la seva posició exacta es conserva a cada tall. Les càmeres es col·loquen sempre al mateix costat del recorregut, i així la bola entra a cada racó per l'esquerra i en surt per la dreta.
Tot obeeix la física d'una taula real. La bola roda entre 5 i 20 centímetres per segon, el feltre la frena i s'atura on la física l'atura. Les càmeres imiten objectius de 50 i 85 mil·límetres, com una càmera macro sobre un banc de treball.
Una granja de cinc ordinadors
Cada fotograma es renderitza amb Cycles, el motor de Blender que calcula la llum com al món real, en una granja pròpia de cinc ordinadors. Un episodi es renderitza en una nit, amb un consum d'uns 1,6 kWh.
Tot el taller viu a l'ordinador, així que tota la producció es fa des d'un escriptori.
El so, material a material
A Kitomo el so explica la història. Cada contacte sona segons els dos materials que es toquen:
| Parella | En rodar | En tocar |
|---|---|---|
| Bola sobre feltre | «shhh» suau | «puf» |
| Bola sobre faig | «rrrr» de fusta | «toc» buit |
| Bola sobre corda | «rrrum» greu | «tuuun» apagat |
| Frec amb llautó | — | «tin» agut i breu |
Cada so es col·loca al fotograma exacte del contacte: el que es veu és el que sona. La mescla manté el mateix volum a tots els episodis, i la tornada a casa sona més fluixa, perquè l'episodi s'apaga amb el dia.
Se sent: la bola sobre feltre, sobre faig i sobre corda, i dos tocs de llautó, l'un darrere l'altre.
La sintonia i el logotip sonor
La sintonia és un motiu de cinc notes compost per Mario Hernández, que toca la capsa de música. Les pues del cilindre es generen amb la mateixa partitura: el que es veu al cilindre és el que sona.
El logotip sonor diu «ki‑to‑mo» amb dos tocs de tac de faig i una campaneta de llautó.
Se sent: cinc notes de capsa de música, lentes.
Se sent: dos tocs de tac de faig i una campaneta de llautó: ki-to-mo.
Mesurat, pla a pla
Cada episodi passa un control automàtic abans de donar‑se per acabat:
- cada pla dura de mitjana entre 6,5 i 9 segons;
- la bola es veu en el 80 % dels fotogrames o més;
- la llum es manté estable, amb canvis suaus;
- el volum es manté estable;
- a la imatge només hi ha una paraula escrita: el logotip.
On s'usa la intel·ligència artificial
| Part | Com es fa |
|---|---|
| Imatge | Escenes construïdes amb codi a Blender i renderitzades a la granja. Cada fotograma surt del codi i de la física de l'escena |
| El codi | L'escriuen agents d'IA (Claude, d'Anthropic) sota la direcció del creador, que aprova cada estil, enquadrament i versió |
| Música d'ambient | Generada amb Lyria (Google), bloc a bloc. Es tria, s'edita i es mescla |
| Efectes de so | Generats amb ElevenLabs, triats d'oïda i col·locats a cada contacte |
| Veu del títol | Una veu professional de la biblioteca d'ElevenLabs |
| Sintonia | Composició de Mario Hernández |
| Imatges d'aquest web | Totes són renders reals de Kitomo, fets a Blender |
Compromisos
- Les instruccions a les eines parlen només de la sèrie: els seus materials, els seus sons i el seu ritme.
- A la pantalla només hi ha objectes, i el buf del començament és un so dissenyat a l'estudi. La veu del títol és d'una locutora professional que va cedir la seva veu a la biblioteca d'ElevenLabs.
- Cada episodi porta el seu full d'ús d'IA, amb el model, la data i la instrucció de cada peça generada.
D'on surten les idees
Les idees de cada racó surten d'una pedrera àmplia, inspirada en autòmats de fusta, joguines Waldorf i Montessori, capses de música i circuits de bales. Mario Hernández tria cada racó, cada episodi i cada versió final.